Bokmålsordboka
munnhogges, munnhugges
verb
| infinitiv | presens | preteritum | presens perfektum |
|---|---|---|---|
| å munnhogges | munnhogges | munnhogdes | har munnhogdes |
| å munnhugges | munnhugges | munnhugdes | har munnhugdes |
Betydning og bruk
Eksempel
- stå og munnhogges med noen
| infinitiv | presens | preteritum | presens perfektum |
|---|---|---|---|
| å munnhogges | munnhogges | munnhogdes | har munnhogdes |
| å munnhugges | munnhugges | munnhugdes | har munnhugdes |