Nynorskordboka
førsteplass, fyrsteplass
substantiv hankjønn
| eintal | fleirtal | ||
|---|---|---|---|
| ubunden form | bunden form | ubunden form | bunden form |
| ein førsteplass | førsteplassen | førsteplassar | førsteplassane |
| ein fyrsteplass | fyrsteplassen | fyrsteplassar | fyrsteplassane |
Tyding og bruk
plassering som nummer éin i konkurranse
Døme
- kome på førsteplass i rennet;
- ta førsteplassen