Nynorskordboka
diatomé, diatome
substantiv hankjønn
| eintal | fleirtal | ||
|---|---|---|---|
| ubunden form | bunden form | ubunden form | bunden form |
| ein diatome | diatomeen | diatomear | diatomeane |
| ein diatomé | |||
| diatoméen | diatoméar | diatoméane | |
| eintal | fleirtal | ||
|---|---|---|---|
| ubunden form | bunden form | ubunden form | bunden form |
| ein diatome | diatomeen | diatomear | diatomeane |
| ein diatomé | |||
| diatoméen | diatoméar | diatoméane | |