Nynorskordboka
duplikk
noun masculine
| singular | plural | ||
|---|---|---|---|
| indefinite form | definite form | indefinite form | definite form |
| ein duplikk | duplikken | duplikkar | duplikkane |
Etymology
frå fransk; samanheng med duplisereSenses and Example Sentences
i jus: andre forsvarsinnlegget frå den saksøkte i ei rettssak;
jamfør replikk (4)
Example
- forsvaret sin duplikk