Nynorskordboka
dissentere
dissentera
verb
| infinitive | present | past | present perfect | imperative |
|---|---|---|---|---|
| å dissenteraå dissentere | dissenterer | dissenterte | har dissentert | dissenter! |
| perfect participle | present participle | |||
|---|---|---|---|---|
| masculine / feminine | neuter | definite form | plural | |
| dissentert + noun | dissentert + noun | den/det dissenterte + noun | dissenterte + noun | dissenterande |
Etymology
frå latin ‘ha ei anna meining’Senses and Example Sentences
ha eller hevde avvikande meining;
kome med dissens
Example
- ein dommar dissenterte