Nynorskordboka
diss 1, Diss
noun masculine
| singular | plural | ||
|---|---|---|---|
| indefinite form | definite form | indefinite form | definite form |
| ein diss | dissen | dissar | dissane |
| ein Diss | Dissen | Dissar | Dissane |
Etymology
frå tyskSenses and Example Sentences
tone som ligg eit halvt steg høgare enn d;
jamfør D (1, 2)