Bokmålsordboka
supé, supe 1
noun masculine
| singular | plural | ||
|---|---|---|---|
| indefinite form | definite form | indefinite form | definite form |
| en supe | supeen | supeer | supeene |
| en supé | |||
| supéen | supéer | supéene | |
Pronunciation
supeˊEtymology
fra fransk, av souper ‘spise aftens’, av soupe ‘suppe’Senses and Example Sentences
finere kveldsmåltid