Bokmålsordboka
Diss, diss
noun masculine
| singular | plural | ||
|---|---|---|---|
| indefinite form | definite form | indefinite form | definite form |
| en diss | dissen | disser | dissene |
| en Diss | Dissen | Disser | Dissene |
Etymology
fra tyskSenses and Example Sentences
tone som ligger et halvt trinn høyere enn d